L'alt percentatge japonès del caràcter de Yoshizumi Yamashita es posa de manifest quan defuig revelar la xifra de facturació de les seves societats, una pregunta qualificada com a impertinent en la seva cultura d'origen. El minigolf al seu despatx al carrer Josep Tarradellas de la capital catalana també recorda un dels símbols d'identitat del seu Japó natal: aquests directius nipons addictes al treball que fan uns forats entre reunió i reunió.
Establert a Barcelona des del 1972, Yamashita segueix exercint de fill del seu país natal. Compleix amb exquisidesa el càrrec no remunerat d'amfitrió i cònsol oficiós dels compatriotes que arriben a Catalunya i, a la societat catalana, és conegut pels restaurants amb cuina de la seva terra --Yamadori, Yashima, Y– i Teppan-Yaki-- i per la seva empresa de càtering, Kate-Shima, indicada "per als que estan cansats de les croquetes".
Amb aquest currículum, és una anècdota curiosa, i gairebé surrealista, que Yamashita donés el 1977 una bona empenta financera al seu incipient negoci de restauració gràcies al joc d'apostes més castís i que més praxi d'espanyolitat exigeix: la quiniela. Un premi de cinc milions de pessetes de les d'aleshores --va encertar-ne 13 de 14 en una jornada futbolística especialment imprevisible-- va permetre tirar endavant el seu primer establiment, que havia obert un any abans. "He sigut una persona amb sort", admet aquest antic judoka, de poques paraules, de castellà no gaire fluid i fumador compulsiu --amb cada calada emergeix aquesta hispanitat subjacent-- de Ducados.
El 1976, després de quatre anys d'entrenar l'equip de judo del Club Sant Jordi i dos anys la selecció francesa de la disciplina, Yamashita va decidir fer arrels a Barcelona. "Les alternatives eren muntar un gimnàs de judo o bé obrir un restaurant japonès. Amics espanyols i japonesos em van aconsellar que dugués a terme la segona opció, pel dèficit d'establiments".
Aquest emprenedor, d'estatura elevada i que hereta dels seus temps de judoka unes esquenes amples, en sabia poc de plats i comensals en aquells inicis. Però tenia diners --el seu pare, industrial de components d'automoció a Hiroshima, li va fer un préstec-- i va importar cuiners des del Japó.
El boca-orella va ser eficaç, aquella butlleta de quiniela, providencial. Avui el grup Yamashita inclou activitats alienes al sushi i al sahimi: una firma d'importacions i exportacions que fa de pont amb el país oriental, una productora de suport a Espanya en el sector audiovisual japonès --"fa poc vam gravar a la casa natal de Picasso a Màlaga"-- i també una societat mediambiental. Al marge de tota aquesta activitat empresarial, aquest emprenedor apadrina una biblioteca japonesa de 20.000 exemplars que porta la seva dona, Yuko, que comparteix amb ell la gestió del grup.
"Cada setmana ens vénen diverses idees de negoci al cap, o bé ens les proposen", diu Yamashita, que té com a projectes més viables en estudi l'obertura d'una botiga de delicatessen japonès, una escola de cuina i també la constitució d'una franquícia dels seus restaurants per poder créixer a tot Espanya. Sempre obert a la participació d'altres inversors, va posar en marxa recentment el Teppan-Yaki, del Casino de Barcelona, amb l'empresari Artur Suqué com a soci del negoci.
Yamashita recorda amb un somriure els temps en què, a falta de cònsol a Barcelona, ell va representar aquest paper, que al final va arribar a resultar-li incòmode. "Qualsevol turista japonès amb problemes era una trucada d'auxili de la policia". Papers, permisos de treball, denúncies i accidents el van convertir en un ambaixador sense títol.
Avui Yamashita continua atenent molts japonesos des- orientats, encara que no ho fa en temes tan mundans. En les relacions entre les federacions espanyola i japonesa de judo, és l'home que mou les coses. I és el mestre de cerimònies dels sopars que cada dos mesos reuneixen al Yashima els integrants de l'Associació d'Empresaris Japonesos a Catalunya, entre ells alts directius de Nissan, Panasonic i Honda. Sobre el que parlen, es manté reservat i, amb molta diplo- màcia, afirma que la impressió que tenen sobre el potencial que té l'economia catalana és bona.
Als restaurants, l'hospitalitat nipona fa que s'hi estigui fins tard per acompanyar en la sobretaula els visitants amb els quals té més llaços. Els seus restaurants s'han convertit en una referència per a japonesos i per a espanyols, encara que Yamashita es queixa que només vuit o nou restaurants a Barcelona --entre altres, evidentment, els seus-- són autèntics. "Alguns són xinesos encoberts i sense cuiners preparats", es queixen alguns membres del seu equip, que proposen una espècie de denominació d'origen.

Noticia publicada a la pàgina 40 de l'edició de Diumenge, 9 de novembre de 2003.